La primera cita...

Aquesta és molt important, ja que servirà per a què es comencin a conèixer. És el moment d´observar tots els detalls, d´estar receptiu per a poder percebre´ls, de guanyar l´amistat i l´interès de la persona amb la qual està: posi atenció a les seves necesitats (a tots ens agrada que ens escoltin i que estiguin disposats a comprendre´ns) i si veu que comença a interessar-se per vostè sigui pacient, no vulgui cremar etapes, conservi una mica d´incertesa; aquesta incertesa, aquest misteri... són la clau del desig i crearan dependència , però no es mostri del tot inassequible, ja que frenarà a la seva possible parella. Tot i que, com dèiem abans, és bo que escolti a la persona, no l´empipi massa, ja que provocaria un rebuig (a ningú li agrada sentir-se agobiat).

Pensi en una petita planta tot just transplantada en un test: hem de regar-la constantment, si no se secaria i moriria; però no podem abusar de l´aigua, ja que fent això l´ofegaríem i moriria.

És molt important que no s ´impacienti si la persona l´interessa i no li proposa tornar a veure-us en la primera cita. També és important no fingir, no actuar: l´han d´acceptar pel que és. A més a més, es preferible establir una relació platònica sense cap tipus de compromís en una primera etapa, ja que servirà de base per a un amor llarg i ple.

Si tot ha sortit bé, les trucades i les cites seràn continuades i la base per a un positiu futur.